La pedagogia i les TIC

L'aterratge de la tecnologia de la informació i de les comunicacions TIC en l'àrea de l'educació fa que ens endinsem en una nova realitat i ens presentem davant un escenari en el qual ens hem de desembolicar com mai abans ho havíem fet. És aquí on la pedagogia comença a tenir un paper rellevant i fonamental per a saber entendre els processos que es desenvolupen avui dia a les aules.

L'educació és fonamental per a la transformació i evolució de la societat i també per a la formació pròpia dels individus. La pedagogia com a suport dins del procés educatiu marca un fet transcendental en els seus propòsits. El seu paper en relació amb l'educació és necessari per a estructurar i comprendre les noves necessitats que han sorgit durant aquests anys amb l'aparició de les TIC.

En l'article d'avui parlarem de la importància de la pedagogia en l'àrea de l'educació i com la seva integració amb les TIC ajuda a les noves metodologies d'aprenentatge. Ens acompanyes?

  • Aprenentatge cooperatiu
  • Design Thinking
  • Ludificació
  • Flipped Classroom

Aprenentatge cooperatiu

La cooperació ha resultat sempre una metodologia necessària i vital per a l'aprenentatge dels alumnes. Una estratègia educativa que beneficia a les experiències saludables relacionades amb el caràcter social, psicològic i cognitiu de l'individu.

El motiu de l'aplicació de les TIC en el sector educacional, no ve dau per les seves característiques intrínseques, sinó més aviat per l'ús i el plantejament que s'ofereixi sobre la seva base. Aquestes noves tecnologies permeten avui dia una major interconnexió i interacció entre les persones. Una major possibilitat de compartir informació i establir una relació digital des de diversos espais físics. Un clar exemple d'aquesta situació s'ha donat amb les conseqüències que ha derivat el COVID-19. Actualment l'educació s'imparteix i realitza des d'un sistema virtual, en què tant alumnes com professors, obligats a romandre a casa, es connecten als seus ordinadors, tauletes, per a seguir amb les classes i el desenvolupament del curs.

Gràcies a la cooperació es desenvolupen competències i habilitats que milloren el rendiment acadèmic, per a obtenir a la llarga uns beneficis en l'àrea social i laboral. Unes altres dels avantatges de la cooperació són:

- Es desenvolupen valors fonamentals com l'empatia, la solidaritat, la responsabilitat i afavoreix la consciència sobre els propis errors i l'autoregulació de l'aprenentatge.

- Ajuda a saber treballar en equip i millora les relacions interpersonals. Desenvolupament de la intel·ligència emocional.

- Millora la convivència a l'aula i saber comportar-se davant diverses situacions i escenaris. El suport entre els uns i els altres és fonamental per a comprendre que els objectius s'aconsegueixen amb el treball en equip.

Design Thinking

El Design Thinking, conegut també com el pensament del disseny, és una metodologia que té com a objectiu la resolució de problemes, oferint solucions que responen a les necessitats reals de l'alumne. En un dels nostres articles, vam veure un altre tipus de metodologia similar: el pensament computacional. Un procés de reconeixement d'aspectes relacionats amb la informàtica, on s'apliquen tècniques i eines per a intentar comprendre, raonar i solucionar problemes tant reals com artificials.

Aquesta metodologia, a diferència de l'anterior, aplica la forma de pensament de persones que es dediquen a l'àrea del disseny. Aquest tipus de mètode afavoreix característiques i habilitats com l'empatia, la intuïció i la creativitat. I avui dia, amb l'ajuda de noves eines i sistemes tecnològics, els alumnes poden innovar i aprendre amb eines que en el futur els ajudaran a ser més hàbils. En l'article “eines per a preparar classes des de casa” vam veure especialment una eina que permetia l'ensenyament de conceptes i idees amb l'ajuda del suport vídeo. En comptes d'explicar-ho a través d'un escrit o un text, pots explicar gràficament un concepte o idea, que sempre resulta més interessant i permet un millor enteniment per al receptor.

Però, com es realitza un procés de design thinking a l'aula?

1. Descobriment

Es conforma un equip i es prepara la recerca. S'ha de buscar informació sobre el context del problema per a saber com es començarà a abordar.

2. Interpretació

Una vegada recopilades totes les idees i informació necessària, ha d'organitzar-se per a poder abordar el coneixement significatiu i important que els ajudi a solucionar el problema.

3. Ideació

Una vegada seleccionada la informació més rellevant i fonamental, es fa un sedàs de les idees més importants.

4. Experimentació

A partir d'aquí, comença la fase d'experimentació. Es construeixen prototips i es comença a donar forma a les idees a través de diferents recursos on la tecnologia pren protagonisme.

5. Evolució

Una vegada realitzada l'experimentació, s'avalua el seu procés. Què ha fallat? En quin hem encertat? Com podem millorar? Quina és la solució?

Ludificació

La ludificació, tal com expliquem més detalladament en l'anterior article, és una metodologia en la qual s'apliquen principis i elements basats en el joc, on l'aprenentatge és el protagonista principal. Així com els jocs mantenen el seu rol en la diversió, la ludificació es postula en el deure i necessitat d'aprendre, mantenint la diversió en segona línia. Un dels jocs de ludificació més populars a la classe és el Kahoot, del qual parlem en aquest article.

L'auge en aquest nou context sorgeix en relació a la introducció de les noves eines i sistemes tecnològics, que han resultat i resulten ser un recurs fonamental per a això. Les aplicacions que faciliten aquesta metodologia són:

  • Creació d'insígnies
  • Obtenció de respostes ràpides
  • Enriquiment de vídeos
  • Creació d'aprenentatge basat en jocs
  • Gestió de l'activitat

Els aspectes que ha de tenir en compte el professor o el responsable de l'aula a l'hora d'iniciar aquesta metodologia són els següents:

- Primer, ha d'explicar amb claredat els objectius i els fonaments del joc. A més de descriure també els elements que intervenen.

- El professor també ha de conèixer el caràcter i el perfil de l'alumne per a poder adaptar aquest mètode de manera precisa al context de l'aula.

- El procés de la ramificació ha de ser progressiu, de manera que els alumnes vegin que van superant reptes i adversitats.

- S’han d'anar incorporant a poc a poc, nous elements perquè els alumnes siguin capaços de desenvolupar certes habilitats i capacitats. -

Aquest mètode no està dissenyat perquè guanyi un equip, sinó perquè tots arribin a la meta. I encara que hi haurà qui ho faci en menor temps, l'objectiu resideix en què tots han de superar les proves i ser conscients del treball que han fet i els beneficis que la cooperació i el treball en equip impliquen.

Flipped Classroom

La classe invertida és un enfocament pedagògic on la instrucció es realitza fora de l'aula i s'utilitza en temps de classe per a dur a terme l'activitat. En aquest procés, el professor ha de ser un suport d'ajuda per al desenvolupament d'aquest. Un sistema o mètode que millora el procés sobretot d'ensenyament - aprenentatge. Fora del context escolar, l'alumne ha d'observar i informar-se per a consegüentment, quan es realitzi l'activitat en classe, pugui raonar i examinar sobre la base del treball previ. Requereix per tant la interacció entre iguals: professor i alumne perquè aquest mètode sigui beneficiós.

Què s'ha de fer fora de l'aula?

Professor:

- Dissenya i planeja les activitats que es realitzaran dins de l’aula.

- Selecciona les eines i la tecnologia que s'utilitzarà.

- Dissenya activitats d'avaluació

Alumne:

- Ha de realitzar les activitats que ha proposat el professor.

- Ha de consultar, les vegades que necessiti, la informació necessària per al desenvolupament de l'activitat.

I una vegada dins de l'aula, quins són els rols que ha d'adoptar cadascun?

Professor:

- Facilita els recursos d'aprenentatge.


- Ajuda tant als propis equips i individus al correcte funcionament de l'activitat. 


- Genera espais per a l'avaluació.

Alumne:

- Realitza les activitats: Exposició oral, informes, diari d'aprenentatge, quadern de treball cooperatiu, etc.


- En realitzar l'activitat, rep retroalimentació tant del professor com dels seus propis companys. 


- Si és necessari, recorre a la informació prèvia seleccionada per al desenvolupament correcte de l'activitat i la seva bona complementació pel que fa a objectiu. Tota aquesta activitat i implementació de la classe invertida genera una sèrie d'avantatges tant a nivell general com individual:

- S’incrementa el compromís de l'alumnat perquè ell mateix es fa responsable de la seva possible millora i desenvolupament.

- És conscient de la necessitat d'establir una responsabilitat pròpia, la qual cosa millora la independència de l'alumne en el bon sentit.

- Personalitza l'aprenentatge de cadascun de l'alumne, ja que, s'aporta un material que pot ser utilitzat les vegades que un necessita per a l'aprenentatge.

- L’aula es converteix en un espai on es generen idees i s'enforteix el pensament crític.

Avui en dies podem entendre que les TIC proporcionen una nova perspectiva d'aprenentatge en l'educació, però la seva incorporació en aquests processos de formació no garanteixen la seva efectivitat. Es necessita una acció mediadora i objectiva amb unes finalitats educatives i pedagògiques per a aconseguir l'objectiu que es vol. És un dels reptes que avui dia és a l'aula de molts col·legis i instituts. La informàtica en l'educació ha vingut per a quedar-se, però sempre basada i instruïda sobre una pedagogia que, com hem vist, és necessària i gairebé obligatòria perquè l'educació cobri sentit.

I a tu, et sembla necessari que s'apliquin les TIC en l'educació? Creus que també ha d'haver-hi una instrucció pedagògica per al seu correcte ús? Deixa'ns el teu comentari en el nostre blog, on us continuarem informant sobre les TIC en l'educació.

Deixa els teus comentaris

termes i condicions.

Comentaris

  • No s'han trobar comentaris